I vet aquí la història d’una pobra eruga, que
s’anomena Marta. És un animaló admirat per tot el bosc d’una manera negativa
només per ser diferent, abans de convertir-se en papallona era una eruga d’aquelles
més espantoses, amb una antena damunt del cap que feia que ningú s’hi volgués
acostar. Inclús les seves amigues la deixaven de costat, no els agradava com
era, de la manera que vestia, no els agradava res d’ella, era lletja i només
amb dir això ja ho deien tot.
Un dia, com moltes erugues, va arribar l’hora de fer
la seva transformació, es va embolicar dins d’un capoll de seda. Passats uns
dies, el capoll es trencà i en sortí una papallona preciosa. Tenia unes ales
espectaculars, amb uns colors mai vistos, ara com abans, era diferent de les
altres, però ara destacava d’una manera diferent, els animalets del seu entorn
ja no s’espantaven, era tan bonica que tothom se la mirava.
Finalment, després d’haver patit molt pel menyspreu
mostrat per part de les seves companyes. Actualment, a totes els sap molt greu
d’haver-se portat tan malament, i per això es van disculpar, van aprendre que
la cosa més important de qualsevol ésser viu, no és l’exterior, sinó que
l’interior és invisible als ulls.
I aquesta és la petita història d’una eruga menyspreada
per tothom que es va transformar en una bella papallona.
