LA METAMORFOSI

I vet aquí la història d’una pobra eruga, que s’anomena Marta. És un animaló admirat per tot el bosc d’una manera negativa només per ser diferent, abans de convertir-se en papallona era una eruga d’aquelles més espantoses, amb una antena damunt del cap que feia que ningú s’hi volgués acostar. Inclús les seves amigues la deixaven de costat, no els agradava com era, de la manera que vestia, no els agradava res d’ella, era lletja i només amb dir això ja ho deien tot.

Un dia, com moltes erugues, va arribar l’hora de fer la seva transformació, es va embolicar dins d’un capoll de seda. Passats uns dies, el capoll es trencà i en sortí una papallona preciosa. Tenia unes ales espectaculars, amb uns colors mai vistos, ara com abans, era diferent de les altres, però ara destacava d’una manera diferent, els animalets del seu entorn ja no s’espantaven, era tan bonica que tothom se la mirava.

Finalment, després d’haver patit molt pel menyspreu mostrat per part de les seves companyes. Actualment, a totes els sap molt greu d’haver-se portat tan malament, i per això es van disculpar, van aprendre que la cosa més important de qualsevol ésser viu, no és l’exterior, sinó que l’interior és invisible als ulls.

I aquesta és la petita història d’una eruga menyspreada per tothom que es va transformar en una bella papallona.

A LA VIDA, NO ESTEM SOLS

Com se sol dir, no estem sols, sempre hi ha algú que ens ajuda, que ens dóna suport, que ens aconsella i en conclusió que mai ens deixa sols. Tot i saber-ho, moltes vegades pensem que ningú ens ajuda, que no ens entén, i això no és del tot cert, potser la gent que t’envolta no t’entén, no sap el que vols transmetre però tot i això no estàs sol, perquè en aquest món ningú està sol, ni la pitjor persona del món, sempre tens al teu costat la família, els amics i moltes altres persones del teu entorn que, tot i no pensar-ho, sempre et fa costat.

D’una banda, quan et pares a pensar, saps que la família, contribueix molt a la teva actitud, al teu comportament, en definitiva, a la teva vida. I ho fan de diferents maneres directes o indirectes. T’ajuden de formes potser imperceptibles, però ho fan, i normalment no ho valorem prou, no ens parem a pensar en tot el que han fet, no veiem en com ens han ajudat, o pensem que no ens recolzen i no estan amb nosaltres però, són estrelles, que només es veuen quan brillen de nit, però això no significa que de dia no hi siguin, no es mouen, sempre estan allà, en tot moment, perquè quan es faci fosc, puguin aparèixer per brillar, per ajudar-te.

D’altra banda, tenim els valuosos i apreciats amics. Els amics, en molts casos són els que més t’ajuden, els que no et deixen sol, els que et fan riure, plorar, cridar, els que vertaderament t’entenen, perquè els has triat tu.Són com una part teva, un tros del teu pensament, de la teva manera de viure i de ser, formen part de la teva vida, sense ells tot seria diferent, més fosc, emboirat.... Els necessites tant com ells a tu, són com la teva segona família. Així que valora-ho i no els deixis escapar perquè els bons amics són aquells que mai et deixaran sol, que donaran suport en tot moment.

Per últim, cal destacar que, a part d’aquesta gran família que tens, també tens la gent del teu entorn, com un simple professor, que sempre t’estarà ajudant, apreciant i estimant com un segon fill. I com ells, moltes altres persones, que potser no t’arribaries  mai a imaginar, t’ajudarien, t’ajudaran, fent el que puguin perquè estiguis i et sentis bé i sobretot que no et sentis mai sol. Així que busca i descobreix món,  i ajuda, dóna suport, fes costat, i sobretot, recorda que mai estàs sol.

En conclusió, cal dir i repetir que a la vida no estàs sol, sempre tens una persona o altra que et donarà un cop de mà, que t’estimarà o et recolzarà. Així que, sigues positiu! I viu la vida com tu la saps viure.